Una residència artística a l’hospital de Bellvitge
Objetius 
L’objecte d’aquesta residència artística és l’escriptura d’una obra coreogràfica per part de les artistes coreògrafes a l’Hospital Bellvitge. Es
tracte de produir una nova obra dins de la institució hospitalària. Aquest projecte s’ha basat en la idea de que l’obra es creï en noves
condicions de producció i que el repertori coreogràfic pot ser composat de nou des del context de l’interior de l’Hospital. Les condicions de la
producció d’una obra d’art re-interroguen el sentit de la obra. L’Hospital es el lloc que pot convidar a modificar el sentit d’una obra d’art.
L’Hospital com a lloc de transformació de la obra. S’intenta inventar un dispositiu que impliqui al territori i a l’institució hospitalària en la
el·laboració de l’obra coreogràfica.
L’art, per progressar, necessita trobar nous elements artístics, cert, però sobretot culturals i socials, i per això s’ha d’inscriure en altres modes
i processos de producció innovadors.
La incorporació d’obres d’art al si de les institucions públiques ens permet treballar també a favor de l’aproximació de l’art a la població en
general, convertint l’art en el vector d’una federació cultural, social i territorial.
El nostre projecte, escollint treballar sobre les condicions de producció de les obres d’art, cerca l’interès social de relacionar a les persones, les
poblacions i les institucions públiques i complir un treball sobre el territori.
Equip artístic de la Residència
Llargament implicats en una trajectòria professional lligada a la creació i la pedagogia, tot ells han conduït el treball de creació en curs.
Ana Eulate, coreògrafa – Cia. Companyia Pendiente (dansa contemporània)
Constanza Brncic, coreògrafa – Cia. la Sospechosa (dansa contemporània)
Ona Mestre, ballarina
Gabriel Schmitz, pintor
Fran Bartlett, xelista
Anna Subirana, antant
José Manuel Berenguer, compositor – Orquestra del Caos
Una fase d’immersió
La producció de l’obra s’ha basat en la realització d’un treball d’immersió a l’hospital, de recerca i un inici de treball d’escriptura coreogràfica
amb la participació del personal de l’hospital, pacients i població local (usuaris). El treball de producció va començar durant el 2006 a les
Unitats de rehabilitació, rehabilitació ocupacional, logopèdia i el departament d’arxius de l’Hospital de Bellvitge. Al llarg de 2007 es va ampliar
a les unitats de pneumologia, neurologia, anatomia patològica.
Aquests mesos de treball s’ha realitzat un treball d’impregnació amb les paradoxes de l’hospital, al qual es va convidar al pintor Gabriel
Schmitz a associar-se, per qüestionar un objecte coreogràfic. La residència artística és, sobretot, PRESÈNCIA de les artistes dins d’un hospital.
Ha implicat una ocupació dels espais, una continuïtat en el temps, la creació d’un espai propi durant el procés de creació, un treball d’anàlisi
del moviment (de les dinàmiques, de les qualitats físiques, de les relacions) i de lectura dels models d’ocupació del temps i l’espai, dels
models de saber fer professional, de les modalitats de la immobilitat i del moviment (treball d’observació i d’escolta).
L’objecte d’aquesta residència artística és l’escriptura d’una obra coreogràfica per part de les artistes coreògrafes a l’Hospital Bellvitge. Es
tracte de produir una nova obra dins de la institució hospitalària. Aquest projecte s’ha basat en la idea de que l’obra es creï en noves
condicions de producció i que el repertori coreogràfic pot ser composat de nou des del context de l’interior de l’Hospital. Les condicions de la
producció d’una obra d’art re-interroguen el sentit de la obra. L’Hospital es el lloc que pot convidar a modificar el sentit d’una obra d’art.
L’Hospital com a lloc de transformació de la obra. S’intenta inventar un dispositiu que impliqui al territori i a l’institució hospitalària en la
el·laboració de l’obra coreogràfica.
L’art, per progressar, necessita trobar nous elements artístics, cert, però sobretot culturals i socials, i per això s’ha d’inscriure en altres modes
i processos de producció innovadors.
La incorporació d’obres d’art al si de les institucions públiques ens permet treballar també a favor de l’aproximació de l’art a la població en
general, convertint l’art en el vector d’una federació cultural, social i territorial.
El nostre projecte, escollint treballar sobre les condicions de producció de les obres d’art, cerca l’interès social de relacionar a les persones, les
poblacions i les institucions públiques i complir un treball sobre el territori.
Equip artístic de la Residència
Llargament implicats en una trajectòria professional lligada a la creació i la pedagogia, tot ells han conduït el treball de creació en curs.
Ana Eulate, coreògrafa – Cia. Companyia Pendiente (dansa contemporània)
Constanza Brncic, coreògrafa – Cia. la Sospechosa (dansa contemporània)
Ona Mestre, ballarina
Gabriel Schmitz, pintor
Fran Bartlett, xelista
Anna Subirana, antant
José Manuel Berenguer, compositor – Orquestra del Caos
Una fase d’immersió
La producció de l’obra s’ha basat en la realització d’un treball d’immersió a l’hospital, de recerca i un inici de treball d’escriptura coreogràfica
amb la participació del personal de l’hospital, pacients i població local (usuaris). El treball de producció va començar durant el 2006 a les
Unitats de rehabilitació, rehabilitació ocupacional, logopèdia i el departament d’arxius de l’Hospital de Bellvitge. Al llarg de 2007 es va ampliar
a les unitats de pneumologia, neurologia, anatomia patològica.
Aquests mesos de treball s’ha realitzat un treball d’impregnació amb les paradoxes de l’hospital, al qual es va convidar al pintor Gabriel
Schmitz a associar-se, per qüestionar un objecte coreogràfic. La residència artística és, sobretot, PRESÈNCIA de les artistes dins d’un hospital.
Ha implicat una ocupació dels espais, una continuïtat en el temps, la creació d’un espai propi durant el procés de creació, un treball d’anàlisi
del moviment (de les dinàmiques, de les qualitats físiques, de les relacions) i de lectura dels models d’ocupació del temps i l’espai, dels
models de saber fer professional, de les modalitats de la immobilitat i del moviment (treball d’observació i d’escolta).
També ha posat en relació al personal sanitari i als pacients amb les imatges dels moviments ballats per cadascú, de tots i del tot a través dels
dibuixos del pintor Gabriel Schmitz.
Es tracta de fer llegible el fet que el cos s’inscrigui en l’espai-temps de la institució com a moviment ballat, que la dansa és a tot arreu, dins
cada moviment, que cadascú comporta la seva dansa. La dansa posa en joc i descobreix el cos, material immediat i central de la relació amb els
altres i de la seva inscripció en la institució.
Els dibuixos permeten disfressar les mirades per travessar el límit de la silueta biològica, de la síntesi anatòmica, de l’agitació corporal, del cos
mecànic, i retrobar el cos ballant, els seus espais, les seves durades.
dibuixos del pintor Gabriel Schmitz.
Es tracta de fer llegible el fet que el cos s’inscrigui en l’espai-temps de la institució com a moviment ballat, que la dansa és a tot arreu, dins
cada moviment, que cadascú comporta la seva dansa. La dansa posa en joc i descobreix el cos, material immediat i central de la relació amb els
altres i de la seva inscripció en la institució.
Els dibuixos permeten disfressar les mirades per travessar el límit de la silueta biològica, de la síntesi anatòmica, de l’agitació corporal, del cos
mecànic, i retrobar el cos ballant, els seus espais, les seves durades.
Unitats de l’Hospital implicades en la residència
Unitat de rehabilitació, unitat de rehabilitació ocupacional, unitat de logopèdia
Supervisora: Dra. Rosa Rotlland
Departament d’ Arxius
Supervisora: Sra Ana Hernández
Servei de Pneumologia
Coordinador mèdic: Dr Jordi Dorca Sargatal
Servei de Neurologia
Cap de Servei / Professor de Neurologia: Dr Francisco Rubio
Servei d’Anatomia Patològica
Cap de Servei: Sr. Enric Condom i Mundó
Les urgències i les consultes externes (ambulatori)
Un treball de creació i de composició coreogràfica
Aquesta residència és un esdeveniment d’un treball de creació que s’ha conduït a una producció coreogràfica atípica i participativa, sense
carregar-se per tant d’un status d’excepció, sense ruptura gratuïta amb el quotidià de l’Hospital. Però, tot el contrari, una sublimació de les
pràctiques i els pensaments ordinaris i quotidians.
La residència artística ha estat sobretot recerca perquè l’acte de recerca és, per essència, un acte d’humilitat, una obertura respecte allò que ens
és estranger (el moviment dansat dels cossos i dels cos sanitari). Fou un acte artístic que no posseeix res i que cerca, inventa, qüestiona i
transforma allò real. El treball de composició coreogràfica ha estat un treball de transformació del present i de cap manera treball de
conservació, però una obertura sobre un futur possible.
Les coreògrafes han proposat així el taller de dansa com a treball de l’obra, de la seva escriptura i de la seva interpretació. La interpretació va
formar part de la composició de la obra i tots són iguals davant la dansa.
Els tallers de dansa contemporània:
Han participat d’una experiència artística entre les coreògrafes, el personal sanitari, els pacients i les seves famílies.
Aquests tallers han estat esdeveniments originals, sensibles i intensos, que han relacionat el personal sanitari, els pacients i les seves famílies
amb els artistes, mitjançant la experiència artística compartida. Aquests tallers han construït el treball d’escriptura i de interpretació de la obra
coreogràfica. Han inscrit les persones en un procés creatiu de construcció, de realització individual i col·lectiu i han incitat a les persones a
trobar-se allà on no els esperen, en un acte simbòlic, transgressor i alternatiu.
Unitat de rehabilitació, unitat de rehabilitació ocupacional, unitat de logopèdia
Supervisora: Dra. Rosa Rotlland
Departament d’ Arxius
Supervisora: Sra Ana Hernández
Servei de Pneumologia
Coordinador mèdic: Dr Jordi Dorca Sargatal
Servei de Neurologia
Cap de Servei / Professor de Neurologia: Dr Francisco Rubio
Servei d’Anatomia Patològica
Cap de Servei: Sr. Enric Condom i Mundó
Les urgències i les consultes externes (ambulatori)
Un treball de creació i de composició coreogràfica
Aquesta residència és un esdeveniment d’un treball de creació que s’ha conduït a una producció coreogràfica atípica i participativa, sense
carregar-se per tant d’un status d’excepció, sense ruptura gratuïta amb el quotidià de l’Hospital. Però, tot el contrari, una sublimació de les
pràctiques i els pensaments ordinaris i quotidians.
La residència artística ha estat sobretot recerca perquè l’acte de recerca és, per essència, un acte d’humilitat, una obertura respecte allò que ens
és estranger (el moviment dansat dels cossos i dels cos sanitari). Fou un acte artístic que no posseeix res i que cerca, inventa, qüestiona i
transforma allò real. El treball de composició coreogràfica ha estat un treball de transformació del present i de cap manera treball de
conservació, però una obertura sobre un futur possible.
Les coreògrafes han proposat així el taller de dansa com a treball de l’obra, de la seva escriptura i de la seva interpretació. La interpretació va
formar part de la composició de la obra i tots són iguals davant la dansa.
Els tallers de dansa contemporània:
Han participat d’una experiència artística entre les coreògrafes, el personal sanitari, els pacients i les seves famílies.
Aquests tallers han estat esdeveniments originals, sensibles i intensos, que han relacionat el personal sanitari, els pacients i les seves famílies
amb els artistes, mitjançant la experiència artística compartida. Aquests tallers han construït el treball d’escriptura i de interpretació de la obra
coreogràfica. Han inscrit les persones en un procés creatiu de construcció, de realització individual i col·lectiu i han incitat a les persones a
trobar-se allà on no els esperen, en un acte simbòlic, transgressor i alternatiu.
L’esdeveniment de la presentació artística, el 19 de juny 2007
Aquesta residència artística ha donat lloc a la presentació de la peça coreogràfica “Quant temps fa que som aquí?”, associant artistes, personal
sanitari de l’Hospital, pacients i la població. El treball de recerca s’ha acabat dins l’esdeveniment de la peça coreogràfica, la presentació de la
qual ha tingut lloc dins del establiment hospitalari i s’ha obert al públic en general. Aquest fet ha permès el públic descobrir una obra atípica
composada fora dels espais tradicionals de creació.
Aquesta residència artística ha donat lloc a la presentació de la peça coreogràfica “Quant temps fa que som aquí?”, associant artistes, personal
sanitari de l’Hospital, pacients i la població. El treball de recerca s’ha acabat dins l’esdeveniment de la peça coreogràfica, la presentació de la
qual ha tingut lloc dins del establiment hospitalari i s’ha obert al públic en general. Aquest fet ha permès el públic descobrir una obra atípica
composada fora dels espais tradicionals de creació.
